El Barco queda buit: marxen els veïns que quedaven a l'edifici d'Esplugues en ruïna
La jutge va autoritzar "l'entrada de les forces d'ordre públic" per desallotjar els veïns que es neguessin a marxar, però finalment no serà necessari fer-ho
El Barco, l'edifici en ruïna d'Esplugues de Llobregat, ja ha quedat buit. Els dos últims veïns que es resistien a abandonar casa seva, el Juanma i la seva mare, han recollit les seves pertinences i han deixat definitivament el seu habitatge de forma voluntària.
Aquest dimecres la Saray, la seva filla i la seva cunyada també van decidir marxar, després que l'Ajuntament els oferís reallotjar-se en un hotel de Cornellà, en principi fins al 18 d'abril.
Després que el jutjat contenciós administratiu 4 de Barcelona autoritzés el desallotjament aquest dimecres davant del risc que la construcció s'ensorri, els veïns que quedaven a l'interior del bloc han decidit, finalment, deixar casa seva.
La magistrada va autoritzar "l'entrada de membres de les forces d'ordre públic" en cas que fos necessari per desallotjar les persones que es negaven a marxar, en compliment del decret d'alcaldia de dilluns passat que ordenava l'evacuació immediata de l'immoble.
L'entrada s'hauria d'haver fet en horari diürn dins del període de tres dies a partir de la notificació de la resolució, segons indica la interlocutòria.
A banda d'això, el text també instava a assegurar que es prestés "assistència social als ocupants de l'immoble que puguin trobar-se en situació d'especial vulnerabilitat".
El consistori ha apuntat que s'estan instal·lant càmeres i sensors connectats les 24 hores amb la policia per protegir l'edifici una vegada estigui buit.
A partir d'aquest dimarts, l'Ajuntament començarà a apuntalar l'immoble i, un cop estigui assegurat, en un període que calculen que anirà dels 10 als 15 dies, els veïns podran acabar de recollir les pertinences abans que sigui enderrocat.
Reallotjaments provisionals
A l'edifici hi vivien un total de 38 famílies censades, més de 110 persones, 13 de les quals han estat reallotjades a casa de familiars i amics i 22 en hotels, tal com va informar aquest dimecres el primer tinent d'alcaldia d'Esplugues de Llobregat i regidor d'Urbanisme, Eduard Sanz.
Aquesta tercera nit cap família s'ha hagut d'allotjar a un alberg del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Dues famílies ja han entrat en pisos de lloguer a Esplugues de Llobregat, i una tercera ho farà avui mateix.
Sobre els habitatges de lloguer, el consistori va confirmar que estava treballant per tenir-ne 11 més de disponibles i, tot i que de moment l'Ajuntament n'assumirà el cost durant un període de dos o tres mesos, Sanz va apuntar que "en alguns casos podria ser la fórmula definitiva".
"És possible que les famílies que s'hi allotgen puguin quedar-se en aquests habitatges en un futur formalitzant un contracte de lloguer."
L'Ajuntament està construint un bloc de pisos de protecció oficial, que es destinarà a bona part d'aquestes famílies; però no estarà acabat fins d'aquí a un any i mig i, per això, estan treballant en solucions d'urgència adaptades a cada cas.
El suport de 300 veïns
Durant la tarda d'aquest dimecres, prop de 300 veïns d'Esplugues van manifestar-se en contra del "desallotjament il·legal" de l'edifici i van reclamar "solucions" per a les 38 famílies afectades.
A la concentració, que va començar davant de l'Ajuntament i va acabar davant del bloc desallotjat, els veïns van denunciar "la gestió nefasta" del consistori, a qui acusen de deixar les famílies "al carrer", amb pancartes com "No és una ruïna, és casa nostra".
"No considerem que l'edifici estigui en perill de caiguda imminent, ens estan espantant", va assegurar Maite Rubio, una de les veïnes de l'edifici, que va expressar la seva tristesa per veure's obligada a abandonar la casa on han viscut quatre generacions de la família i on ella ha estat sempre.
En la mateixa línia, Marta Pérez, una altra inquilina de l'edifici, va lamentar "la manca d'humanitat" del consistori i va expressar la seva desconfiança amb les seves explicacions.
"Ja no ens creiem res del que digui l'Ajuntament. Demanem claredat, transparència, que deixi de mentir, que s'ocupi de les persones i que permeti que es faci un segon estudi independent."
Conflicte Ajuntament-Generalitat
Eduard Sanz va reiterar aquest dimecres la petició d'ajuda a la Generalitat per reallotjar els veïns de l'edifici, i lamentava que, tres dies després, ningú del govern s'havia posat en contacte amb ells per interessar-se per la situació dels afectats.
"No volem conflictes, però en situacions com aquesta, les institucions han de col·laborar. L'Ajuntament està assumint el cost de reallotjar temporalment 22 de les 38 famílies."
Davant d'aquestes paraules, el Departament de Territori va publicar un comunicat en què qualificava de "falses" les afirmacions de Sanz, i recordava que divendres passat, abans que hi hagués el decret de ruïna, l'Agència de l'Habitatge "els va oferir totes les possibilitats disponibles".
També recorden que el bloc, de titularitat municipal, és responsabilitat de l'Ajuntament des que el va expropiar fa un any perquè estava construït sobre una zona declarada verda. La Generalitat afirma que des que el consistori va adquirir l'edifici, mai s'havia adreçat a la Generalitat per parlar de les necessitats habitacionals de les famílies que l'ocupaven.
La consellera de Territori, Ester Capella, va recordar que "sempre es posen a disposició dels ajuntaments", però l'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, va replicar reiterant que l'ajuda dels diferents departaments de la Generalitat en l'emergència ha estat "inexistent".
"La Generalitat no pot fer deixadesa de funcions per trobar-se en període electoral."
La síndica demana "reallotjaments estables"
Les famílies afectades s'han adreçat a la síndica de greuges per reclamar que es garanteixi el dret a l'habitatge, i Esther Giménez-Salinas va publicar aquest dimecres un comunicat en què demanava a l'alcaldessa d'Esplugues i a la Generalitat "reallotjaments estables i de proximitat" per als veïns desallotjats.
Giménez-Salinas també demanava que les residències d'urgència garantissin els nuclis convivencials existents i que fossin estables fins que s'assignessin definitivament els nous habitatges.
A més, la síndica també recordava que l'informe tècnic que ha portat a declarar l'edifici en situació de risc d'ensorrament i al desallotjament forçós dels llogaters no pot modificar el dret dels veïns a tenir un nou habitatge en substitució de l'actual, "fruit d'un procés d'expropiació".
