Capitans que canvien el braçalet per destins exòtics
La Lliga viu un parell de casos que posen de manifest la gran varietat de mercats actual a l'abast dels futbolistes
Fa temps que els "One Club Man" o "One Club Woman" són una espècie en extinció. El romàntic objectiu de militar tota la vida en un mateix equip, com van fer Paolo Maldini o Carles Puyol, màxims representants contemporanis d'aquesta varietat de futbolistes, es difumina a mesura que avança una carrera marcada per factors com la competència, l'anticipació dels relleus generacionals i la globalització del futbol.
Ara mateix la Lliga viu un parell de casos que reflecteixen un context amb gran varietat de mercats a l'abast dels futbolistes. Són casos representatius perquè els protagonistes que pensen a continuar jugant ben lluny de casa són dos dels capitans més reconeguts del campionat estatal. Un, per carismàtic, Iker Muniain, portador del braçalet de l'Athletic Club. L'altre, pel pes de la seva capitania, Nacho, del Reial Madrid.
El navarrès, de 31 anys, va anunciar després d'aixecar l'anhelada Copa del Rei i passejar-la a la gavarra que tanca la seva etapa amb els lleons, després de 15 temporades i més de 550 partits.
El blanc, de 34 anys, deixarà enrere 14 temporades al Bernabéu i, almenys, 5 Champions guanyades. Cap dels dos renovaran amb l'única samarreta amb què se'ls recorda i els seus noms sonen amb força a l'altra banda de l'Atlàntic.
A Muniain li agradaria complir el seu somni de fitxar pel River Plate argentí, club del qua es declara fan. Ho prioritza per sobre de qualsevol altra destinació, per molt que li ofereixin més diners o un projecte esportiu ambiciós a una altra banda. De moment, ha estat proactiu a l'hora de revelar els seus plans i ara s'espera la resposta dels "millonarios" de Buenos Aires. Amb el cartell de Nacho, en canvi, grans conjunts europeus es resisteixen a deixar passar l'oportunitat de tenir-lo un temps amb ells. El més explícit ha estat l'Inter de Milà, però el capità del Madrid només pensa a provar l'aventura de l'MLS.
"One Club Man": difícil però no impossible
Capitans amb una trajectòria plena i poques urgències econòmiques que canvien el braçal per destins exòtics. En el seu dia, Xavi Hernández va fer el mateix, en embarcar-se cap a Qatar amb 36 anys i un triplet a la maleta. Un dels seus deixebles predilectes, Sergi Roberto, en canvi, sembla que continuarà un any més apropant-se a la vella utopia del "One Club Man".
